18 de març 2010

Moments surrealistes

Animat per les entrades de la Martachka amb les seves experiències a aeroports i mitjans de transport, m'han vingut al record diferents anecdotes que ens han passat a la nostra agencia en els últims anys, almenys que serveixi perque no us passi a vosaltres.

Al tema, ja fa molts anys que el meu pare amb ànims de que em guanyes uns calerons, els diumenges anava de guia-acompanyant a excursions amb avis arreu de Catalunya. D'aquí en varen sortir moltes però només us diré que en una ocasió varem parar a esmorzar abans d'arribar a Berga (restaurant típic que sempre hi paren molts autocars), i el ritual de sempre: avis i avies corrent als lababos, seguidament corrent per seure a esmorzar i seguidament corrent "....i ara on anem?". En fi a la hora de marxar amb l'autocar em faltaven dues senyores, la primera reacció es que han anat una altra vegada al lababo....després de 15 minuts i de regirar el restaurant, el tema lababo ja estava descartat....i després de 30 minuts ja començava a pensar que les dues "iaies" s'havien volatilitzat. Dons bé, jo que ja tenia tot l'autocar dels nervis i de cop ens para un autocar d'una altra empresa al costat nostre, la guia baixa de l'autocar i ens diu que si ens falten dues senyores.......SENSE COMENTARIS!!!! Les senyores havien pujat al primer autocar que varen veure i "...a veure on ens porten?".

Equipatges. En una ocasió uns clients varen anar al Carib a fer una estada a un super-resort, cap problema amb la gestió, amb els vols, però l'equipatge no va arribar al seu destí (Cancún). Els clients varen fer la reclamació de que el seu equipatge no havia arribat, aleshores el senyor que gestionava les reclamacions li demana el detall de les maletes, i NÚMERO SECRET DE L'EQUIPATGE, juntament amb detalls del que portaven dins per "verificar que realment la maleta era dels nostres clients". Dons el nostre client gustosament li va donar el número secret i detalls del que hi duien dins. Evidentment la maleta va apareixer als tres dies totalment buida...........això si bén tancada i amb el número secret sense posar. O sigui, que el número secret de la maleta no es dona a "DINGÚ"!!!!!!!!!!

Rerouting. Aquesta paraula la varem odiar durant bastant de temps. Resulta que va vindre una parella d'avis i volien fer el viatge de la seva vida, Nova Zelanda combinat amb Polinesia, dons bé, varem gestionar la reserva a través d'una majorista sense problema,  tots contents i feliços. Dons uns dies abans de l'arribada a casa dels clients ens entra la clienta per la porta.........NOSALTRES FLIPANT!!!!......"però si vostè hauria d'estar a un super Resort de Polinesia???" Dons bé, resulta que mentres els clients estaven fent el tour per NZ, els senyors de la Polinesia varen canviar les condicions d'entrada al pais (ja fa uns anys) i es necessitava visat, els senyors a l'hora d'anar de NZ fins a la Polinesia, agafa la companyia de vol, els hi fa un reroutig i els hi prepara un supervol fins a Barcelona, cancelant la resta de viatge!!!! Evidentment ens varem voler fondre i a la companyia li va caure el pèl. O sigui que molt de compte amb el tema visats dels pasios, sobretot quan es fan combinats de paisos.

Moments surrealistes. Abans d'ahir varen vindre dos avis que no havien pogut fer un viatge amb l'Imserso perque ella s'havia posat malalta i em varen demanar a veure si li podiem buscar una altra sortida per aprofitar aquest any. Tot bé fins que em varen explicar la malaltia que ella havia patit els últims mesos, amb paraules textuals: "....es que ella ha tingut una embolia a l'orella i s'ha quedat sorda d'una orella!!", jo ja no savia on posar-me alhora que anaven pujant el nivell de decibels, sort que els hi vaig trobar l'hotel que volien i van estar super-contents...... pobra senyora, però tal i com ho varen explicar va ser bastant surrealista!!!

També n'hem tingut d'altres tipus com uns clients que es varen haver de quedar tancats a l'hotel de Nova York durant tres dies perque havia caigut una nevada de dimensions a la ciutat de la poma i estava tot colapsat (inclòsos els aeroports), total que varen arribar a casa 4 dies mes tard del que els hagués tocat. 

També en varem tindre uns que varen anar a Sud-Amèrica a l'estiu amb escala a Miami perque era molt més econòmic. Dons bé l'anada va anar d'allò més bé, però a la tornada es varen estar 2 dies per passar el control d'inmigració de Miami per enllaçar amb el vol que els tornava a Barcelona. A vegades, les tarifes econòmiques surten bastant cares.

En fi, espero no perdre clients per aquests comentairs i que us puguin servir perque no us passin a vosaltres, i també us puc dir que no m'he inventat res, per molt que sembli que no poden passar segons quines coses (sobretot el tema de l'equipatge!!).


Salut!!


4 comentaris:

martachka ha dit...

Juas, juas, juas!!!! Ja et veig amb la senyora sorda d'una orella, cridant-li per l'altra banda... Sort que no és la mateixa senyora que se'n va anar a l'altre autocar, si no, a veure qui és el guapo que li fa entendre que ha de canviar d'autocar!!! Tela... Quina paciència que tens!!!!

Joan C ha dit...

La veritat es que hi ha èpoques que penso que no cobro el que hauria de cobrar, especialment a les franges Imserso, "boletos economicos a Bolivia", i "..que ofertas teneis?". Almenys llegint blogs veus que tothom d'una manera o altra tenim ben guanyat el sou!!

Una abraçada!

martachka ha dit...

Doncs, espera, que encara parlarem de negocis tu i jo... que els meus sogres volen fer algun viatget "bueno, bonito y barato" (sobretot bonito y barato) i sempre van dient a veure si els n'organitzem un... hehehe Jo, mentre s'ho paguin ells, els organitzo el que vulguin ;)

Joan C ha dit...

Martachka, que estem en crisi, tinc nens que alimentar i escolaritzar....pensa que si tinc paciencia amb els Imserso, segur que puc tractar estupendament als teus sogres. No cal que passin, em passeu un mail amb el pressupost i possibles destins i llestos.

Bon cap de setmana!!!